Els perills de les bombolles immobiliàries

Quan parlem de bombolles immobiliàries?
Una bombolla immobiliària comença a formar-se quan existeixen molts inversors apostant per diversos projectes. Enmig d’aquesta emoció per la prosperitat, els inversors solen acceptar complexos models econòmics.

Les construccions costen el mateix, però s’ofereixen a preus elevats perquè els terrenys són escassos, i aparentment, existeixen moltes persones amb gran poder adquisitiu buscant un sostre propi.

Aquest poder adquisitiu està finançat exclusivament pels crèdits que els bancs ortoguen als sol·licitants. Les entitats financeres, doncs, decideixen que els seus filtres siguin menys exigents a causa de la gran massa de diners que s’obtenen per part dels inversors. D’aquesta forma, es tanca el cercle de la bombolla.

No obstant això, un tret que caracteritza a una bombolla immobiliàriaés l’afany de comprar una propietat a cert preu per vendre-ho posteriorment per molt més. Lògicament, les persones que compren propietats amb això en ment, no són conscients que l’elevat preu d’aquests habitatges pot descendir en uns anys i que, quan siguin ells els qui vulguin vendre les seves propietats, perdran més de la meitat dels diners invertits. És aquí quan explota la bombolla.

Hi ha perill de bombolla en l’actualitat?
Els analistes consideren que els creixements a Espanya a curt termini, no són suficients per posar sobre la taula la possibilitat d’una nova bombolla. La demanda no està preparada per assumir pujades dels preus. La situació del mercat laboral, amb altes taxes de temporalitat i baixos salaris, fa que sigui difícil en aquest moment parlar d’una bombolla generalitzada en el preu de l’habitatge i menys que sigui sostinguda en el temps perquè la demanda de base, la dels joves que compren el seu primer habitatge, és la que s’està veient més afectada, i això també impedeix que s’engegui la rotació en la propietat de les cases de major preu. A dia d’avui no existeix un excés de finançament ni un sobrendeutament per part de les famílies i de les empreses, tant com anys enrere. El fet que la xifra d’hipoteques sigui sensiblement menor que el de transaccions és un indicador que el creixement no està escalfat pel sector financer.